Programes que no es parlen entre ells: com s’integren i què es guanya

El senyal que necessites una integració

Quasi sempre és la mateixa escena: algú d’administració dedica diverses hores a la setmana a passar dades d’un lloc a un altre. No és un problema d’eixa persona, és un problema de disseny, i té arreglament.

• Les comandes de la botiga s’introduïxen a mà al programa de gestió
• El client està donat d’alta en tres llocs amb tres noms distints
• Algú exporta a full de càlcul cada mes per a quadrar dos sistemes
• El magatzem i la web diuen coses distintes sobre el mateix producte
• Les hores fitxades es tornen a teclejar per a la nòmina
• Els informes tarden dies perquè cal ajuntar dades de diversos programes

Les tres formes de connectar dos programes

La via neta és l’API: el programa oferix una porta documentada per on entrar i eixir dades en temps real. És el que usem sempre que existix, perquè és estable i no depèn que ningú deixe un fitxer al seu lloc.

Quan no hi ha API —i en programes de gestió veterans és freqüent— es treballa amb intercanvi de fitxers: un deixa un fitxer en una carpeta o un servidor, l’altre el recull i el processa. És menys elegant, però és fiable si es controla bé què passa quan un fitxer arriba malament o no arriba.

I quan hi ha diversos programes implicats, té sentit una capa intermèdia que reba de tots, traduïsca formats i repartisca. Costa més al principi, però evita tindre sis connexions creuades que es trenquen cada vegada que algú actualitza alguna cosa.

El que cal decidir abans de programar res

Una integració cau quasi sempre per les mateixes preguntes mal respostes. Qui mana: si el client existix en dos sistemes amb dades distintes, quin és el bo. Cada quant: en temps real, cada hora o una vegada al dia, perquè cada opció té un cost distint. I què passa quan falla: si l’altre sistema està caigut, es reintenta, s’encua, s’avisa algú?

Eixa tercera pregunta és la que separa una integració que aguanta anys d’una que cal vigilar cada dia.

El que es guanya, més enllà d’estalviar temps

L’estalvi d’hores és el primer que es veu, però no és el més valuós. El que de veritat canvia és que les dades deixen de contradir-se: l’estoc és un, el client és un i l’informe ix del mateix lloc per a tothom. A partir d’ahí es poden prendre decisions amb els números, en compte de discutir de quin sistema són.

També canvia el marge d’error: una dada que no es tecleja dues vegades no es pot teclejar malament dues vegades.

Com ho treballem a iDeo Networks

Desenvolupem integracions a mida entre programes de gestió, botigues, aplicacions pròpies i servicis al núvol. Comencem sempre veient què permet realment cada programa, perquè d’ahí ix l’abast real i no del que diga el fullet.

Donem servici a tota Espanya, incloses Canàries, Balears, Ceuta i Melilla, i treballem també amb delegacions espanyoles de grups internacionals que necessiten que el seu sistema local encaixe amb el corporatiu.